domingo, 14 de abril de 2013

Poesia: Alda Merini - Amore non dannarmi - Bacio - I due amanti - Bio data



Amore non dannarmi

Amore non dannarmi al mio destino
tienimi aperte tutte le stagioni
fa che il mio grande e tiepido declino
non si addormenti lungo le pulsioni
metti al passivo tutte le passioni
dormi teneramente sul cuscino
dove crescono provvide ambizioni
d'amore e di passione universale,
toglimi tutto e non mi fare male
.






Bacio

Bacio che sopporti il peso
della mia anima breve
in te il mondo del mio discorso
diventa suono e paura.





I due amanti

Ribaciami amore è
solo ieri
che mi hai sfiorato la lingua
con il verbo del tuo violino,
acino d'uva il tuo fallo
che posi sul granbo migliore.

Rimani e ascolta
l'ultimo respiro di vita
che si libera dai miei capelli.



Poesia: Alda Merini - Amore non dannarmi - Bacio - I due amanti - Bio data



  1. Alda Merini - Wikipedia, la enciclopedia libre

    es.wikipedia.org/wiki/Alda_Merini
    Alda Giuseppina Angela Merini nació el 21 de marzo de 1931 en una casa de la via Papiniano n.º 57 de Milán, en el seno de una familia humilde (el padre era ...
  2. Alda Merini - Wikipedia, the free encyclopedia

    en.wikipedia.org/wiki/Alda_Merini - Traducir esta página
    Alda Merini (Milan, March 21, 1931 – November 1, 2009) was a renowned Italian writer and poet. [edit] Life. Alda Merini started her poetic career when she was ...
  3. Alda Merini - sito ufficiale della poetessa dei Navigli

    www.aldamerini.it/ - Traducir esta página
    AldaMerini.it - sito ufficiale di Alda Merini. Le figlie ricordano la madre poetessa con una toccante biografia, poesie, aforismi e una ricca galleria multimediale.

Poesia - Poesie: Victor Segalen - Depart - Partida - Eloge et pouvoir de l’absence - Elogio y poder de la ausencia - Data links



Départ

Ici, l’Empire au centre du monde. La terre
ouverte au labeur des vivants. Le continent
milieu des Quatre-mers. La vie enclose,
propice au juste, au bonheur, à la conformité.

Où les hommes se lèvent, se courbent, se
saluent à la mesure de leurs rangs. Où les
frères connaissent leurs catégories: et tout
s’ordonne sous l’influx clarificateur du Ciel.

Là, l’Occident miraculeux, plein de
montagnes au-dessus des nuages; avec ses
palais volants, ses temples légers, ses tours
que le vent promène.

Tout est prodige et tout inattendu: le confuss
s’agit: la Reine aux désirs changeants tient
sa cour. Nul être de raison jamais ne s’y aventure.

Son âme, c’est vers Là que, par magie,
Mou-wang l’a projetée en rêve. C’est vers là qu’il veut porter ses pas.

Avant que de quitter l’Empire pour
rejoindre son âme, il en a fixé, d’Ici, le départ.


Partida


Aquí, el Imperio del centro del mundo. La tierra
abierta al trabajo de los vivos. El continente
entre los Cuatro Mares. La vida encerrada,
propicia al justo, a la felicidad, al conformismo.

En donde los hombres se yerguen, se inclinan,
se saludan según su rango. En donde los hermanos
conocen sus categorías: donde todo
se ordena bajo el influjo clarificador del Cielo.

Ahí, el Occidente milagroso, cubierto
de montañas por encima de las nubes; con sus
palacios en el aire, sus templos ligeros,
sus torres que el viento pasea.

Todo es prodigio y todo inesperado: lo confuso
se agita: la Reina de deseos mudables tiene ahí
su corte. Ningún ser de razón se atreve a entrar.

Con magia, Mu-wang ha proyectado su alma hacia ese
Ahí. Hacia ahí quiere que lo lleven sus pasos.

Antes de dejar el Imperio para reunirse
con su alma, ha fijado, desde Aquí, su partida.


Versión de Raúl Falcó

Victor Segalen (1878-1919)



Éloge et pouvoir de l’absence

Je ne prétends point être là, ni survenir à
l’improviste, ni paraître en habits et chair, ni
gouverner par le poids visible de ma personne,

Ni répondre aux censeurs, de ma voix; aux
rebelles, d’un oeil implacable; aux ministres
fautifs, d’un geste qui suspendrait les têtes à
mes ongles.

Je règne par l’étonnant pouvoir de l’absence.
Mes deux cent soixante-dix palais tramés
ente eux de galeries opaques s’emplissent
seulement de mes traces alternées.

Et des musiques jouent en l’honneur de mon
ombre; des officiers saluent mon siège vide;
mes femmes apprécient mieux l’honneur de
nuits où je ne daigne pas.

Égal aux Génies qu’on ne peut récuser
puisqu’invisibles –nulle arme ni poison ne
saura venir où m’atteindre.


Elogio y poder de la ausencia

No pretendo estar aquí, ni llegar de
improviso, ni aparecer con ropas y carne, ni
gobernar con el peso visible de mi persona.

Ni responder a la censura con mi voz; a
los rebeldes con ojo implacable; al error
de los ministros con un gesto que suspendería
sus cabezas a mis uñas.

Yo reino con el insólito poder de la ausencia.
Mis doscientos setenta palacios entramados
por galerías opacas sólo conocen
el paso de mis huellas alternas.

Hay músicas que suenan en honor de mi
sombra; unos oficiales se inclinan ante mi trono
vacío; mis mujeres aprecian más el honor de las
noches en que no me digno.

Igual a los Genios que no se pueden refutar
por invisibles –no hay arma ni veneno
que puedan llegar a dar conmigo.

Versión de Raúl Falcó

Victor Segalen (1878-1919)



Poesia - Poesie: Victor Segalen - Depart - Partida - Eloge et pouvoir de l’absence - Elogio y poder de la ausencia - Data links

Victor Segalen - Wikipedia, la enciclopedia libre

es.wikipedia.org/wiki/Victor_Segalen
Victor Segalen nació el 14 de enero de 1878 en Brest y falleció el 21 de mayo de 1919 en Huelgoat; fue un arqueólogo, etnógrafo, doctor naval, escritor y poeta ...

Victor Segalen - Wikipedia, the free encyclopedia

en.wikipedia.org/wiki/Victor_Segalen - Traducir esta páginaCompartir
Victor Segalen (14 January 1878 – 21 May 1919) was a French naval doctor, ethnographer, archeologist, writer, poet, explorer, art-theorist, linguist and literary ...